domingo, 26 de agosto de 2007

etapa 10

7 agost 2007
sobrado dos monxes-santiago

total 853km (avui 62,5)
temps: 3:17
mitjana: 19km/h
queda: 0


amb els nervis de l'últim dia hem sortit més d'hora que de costum 7:30 i tenint en compte que el dia ja era més fred que els anteriors, ens ha fet falta tota la roba d'abric disponible. el sol s'agraia però per la posició ens ha donat la impressió que anàvem en la direcció equivocada.
entre fred i fletxes hem enllaçat amb el camí francès després de fer una variant per enllaçar el més aprop de santiago possible, malgrat tot, com que era molt d'hora tampoc hem trobat tanta, tanta gent tot i que hi havia molt més que al camí del nord.
parada a esmorzar i a encarar els darrers 10km i aquí sí que ens hem trobat molt trànsit, els cilcistes que ens trobàvem els hem avançat amb bastanta facilitat, en plan sobrat...! l'arribada a santiago és tal com la imagines. pensava, però que l'arribada a la plaça de l'obradoiro seria més emocionant i ha estat, en certa manera, decepcionant. suposo que en aquest aspecte de via crucis, tensió, paciència... curteix molt el pfc, la sensació d'arribar ha estat semblant però en molt suau. l'anècdota del dia és que quan estàvem fent les fotos de rigor m'he adonat que m'ahvia deixat el camlback al bar de l'esmorzar, després d'intentar localitzar el bar, infructuosament, per telefon no hi ha hagut més remei que tornar (30km de propina). a mig camí però m'he trobat amb un grup de ciclistes que l'havien recollit i m'han estalviat 15km!
el millor d'aquests darrers 3 dies és que hem anata companyats d'una parella de pamplona al que s'hi ha afegit un tercer l'ultim dia amb els que hem pogut fer un sopar de conmemoració del viatge! i ara a esperar fins divendres, dia de tornada, i és que amb el ritme que hem portat ens hem avançat una dia i ara ens hem de buscar activitats fins llavors (diga-li mariscada...)

1 comentario:

Pau dijo...

Com que sóc el company de narracions faig el meu comentari de torn.
Felicitats per haver fet el camino, per haver aguantat tant bé el nivell, í gràcies per la companyia.
L'emoció del camino no és només l'arribada a l'obradoiro sinó el record del propi recorregut.
Benvingut al món dels blogs tal ivan.