un tal ivan: 2008

sensacions

la veritat és que des del començament vaig patir i que va haver-hi molt més problemes dels desitjats i que fins i tot vaig arribar a dubtar de si acabaria o no... és més dur del que m'havia imaginat però l'any que ve repeteixo!

antecedents

per poder-ho fer amb garanties cal entrenar molt més del que vaig fer jo, la part de running la portava bé, mínim una sortida setmanal i els partits de futbol. les de natació i de bici molt per sota dels mínims (una classe d'spinning i tot just 750m de natació...) així que de cara a propers intents m'ho pendré més seriosament!

també vaig comprobar que l'alimentació és bàsica. dissabte no vaig tenir temps de dinar, ni de portar barretes o altres reconstituyents. a més l'última setmana molta bondat no vaig fer entre el viatje a eivissa i les circumstàncies de la setmana.

tampoc vaig poder dedicar el temps necessari a la preparació de la bici, així que em vaig trobar amb unes rodes desinflades i una coberta del darrera massa desgastada. tot i això el pau em va ajudar a inflar les rodes (potser massa, tot i que no em queixo i que tampoc va ser el problema).

mentalment vaig arribar tocat per la mort del nacho, al final la triatló em va servir més de distracció que d'una altra cosa. a més el funeral va ser dissabte al matí, de manera que vaig arribar amb el temps just.

al final tots els preparatius van ser amb presses i sense tenir temps de revisar les coses amb calma, de manera que la sensació en el moment de sortir era de descontrol.

natació

em vaig esperar al peloton de cola, pero quan em vaig posar a nedar, no tenia cap tipus de ritme (ni de braçada, ni de respiració), però tampoc de referència (amb el cap dins de l'aigua no veia res de res). així que fins a la primera boia no vaig tenir més remei que fer molta braça, l'única part que vaig fer a crol em vaig desviar molt. i tot això pensant "qui cony m'ha demanat ficar-me aquí! si ja estic així, amb el que queda no acabo!" menys mal que em costava el mateix continuar que donar mitja volta...

al passar la boia, em vaig començar a trobar còmode i desde llavors vaig anar a crol però a un ritme molt justet però que em va permetre avançar a més d'un, fins i tot algun amb gorro taronja!

1a transició

vaig sortir de l'aigua una mica descolocat, però gràcies als ànims de l'afició, vaig arribar fins al box corrent. mentre em vestia em vaig notar una mica marejat, com ja em temia, sempre que nedo em passa... així que m'ho vaig pendre amb calma. mentre sortia vaig veure la bea i el marctu.

bici

el començament, amb la part de carretera em va anar molt bé per beure, recuperar 4/5 posicions i agafar el ritme.

el primer desviament estava una mica mal senyalitzat i com que anava bastant ràpid i concentrat en adelantar a 2 que portava davant, quasi me'l passo. així que vaig començar la part de sorra darrera d'un dels 2, que a la primera rampa forta va i posa peu a terra sense apartar-se, cabrón! això em va condemnar a fer un petit tram a peu. després vaig anar força còmode i recuperant més posicions fins que em va tornar a passar el mateix: anava xupant roda d'un per tal d'adelantar-lo i de cop rellisca i posa peu a terra i jo darrera vaig caure! amb la mala sort que quan vaig intentar tornar a pujar, per l'esforç em va venir una rampa al bessó dret (el teòricament bo), vaig acabar la rampa a peu i em va avançar l'ivan costa. al tornar a pujar anava amb una mica de por per la rampa però vaig recuperar sensacions i també posicions.

quan vaig arribar a la part dels bancals anava darrera d'un tiu que parlava molt i que no es deixava avançar, així que li vaig preguntar no sé què de la ruta i el tiu em va enganyar, així que mentre m'ho agafa amb calma el tiu va i comença a tirar (avantatges de conèixer la ruta!), la resta fins al primer poble força bé excepte pel pesat aquest que cada vegada que l'adelantava, apretava per que anés jo darrera... lamentable! els ànims dels fotògrafs els vaig agarir molt! però també les ombres de les trialeres on em va costar molt avançar al pesat d'abans. arriscant a les baixades vaig avançar uns quants més, però llavors em va relliscar la roda del davant i vaig saltar per damunt de la bici! desde llavors no em vaig atrevir a arrsiscar baixant...

la resta té poca història, coincidint amb l'habituallament del pau vaig desinflar una mica la roda del davant per evitar més caigudes. tenia les cames molt carregades i no podia agafar una posició de descens, carregant tot el pes a la roda de davant i a la que corria massa em patinaven les 2 rodes.

al començar l'última pujada llarga, em van venir rampes als quadriceps de les 2 cames, em vaig baixar de la bici però va ser pitjor, no vaig tenir més remei que seure a terra uns quants minuts... em va adelantar el pesat d'abans però també el senyor que m'havia vist caure la segona vegada que em va preguntar si me l'havia tornat a fotre?!

la resta de la pujada, que no era curta, la vaig fer a peu i amb dolors, però sense que m'avancés ningú. amb la mala sort que just quan vaig acabar de pujar m'adelanta el tiu més lent baixant del món i com que era estret em va costar molt d'adelantar. a totes aquestes, quan l'adelanatva, se'm va mig trencar una sabata de la bici (es va desenganxar part de la sola) i havia d'anar amb molt de compte per treure la fixació. la resta fins l'arribada bastant còmode.

2a transició

com que ja anava mot retrassat i em feia mal tot, m'ho vaig pendre amb molt més calma que l'anterior. pensant que depen de com tingués les cames hauria d'abandonar. a totes aquestes el pau em va informar que el running no era pla sino que consistia en 2 voltes amb no sé quants graons...

running

amb la moral pel terra per culpa dels graons i les rampes, vaig començar a córrer sense molta convicció. em va sorprendre veure que no estava tan malament, així que fins a les escales vaig anar bé. a les escales em vaig trobar amb gent i tothom pujava caminant i vaig pensar que el recorregut deuria ser duríssim.

a part de les escales, no hi havia per tant. les escales les vaig fer caminant per por a les lesions. el que no em va agradar, però, va ser que amb tanta escala era impossible agafar un ritme constant, que era el que necessitava.

vaig veure un parell que es van saltar la segona volta del running, entre ells el pesat de la bici... cap al final de la segona volta em va agafar l'ivan costa i vem acabar junts.

conclusions

amb tots els problemes musculars he entès la importància de l'alimentació, tot i que la lesió al bessó també m'ha passat factura

l'any que ve torno

fa falta més entrenament

cal tenir-ho tot revisat amb temps

fotos i més informació al blog del pau

comença una nova obra, aquest cop a argelita (castelló), aquests són els plànols del projecte

és una casa petita, de poble, amb veïns als 2 costats. i amb irregularitats importants.

la intenció principal és crear uns espais regulars on es situin les estances més importants (menjador, sala d'estar i dormitoris), mentre que els espais servidors (escala, banys, cuina, despensa, armaris...) es situen de manera que absorveixin les irregularitats.

un altre aspecte important és la planta baixa. tenint en compte els costums del lloc, s'intenta crear un espai ampli i polivalent on poder acullir força gent per tal de fer sopars i celebrar les festes.

no deixa de ser una casa d'estiueix en un poble petit on tothom es coneix.

de manera que la planta baixa vol ser un lloc de relació entre els membres de la familia però també amb els amics: la lara segur que hi organitzarà sopars amb regularitat!

la intenció és que es pugui crear una relació entre l'interior i l'exterior però que aquesta relació sigui controlada desde l'interior.

aquest caràcter obert de la planta baixa es complementa amb una sala d'estar tranquila a la planta primera.

la resta de superfície es destina a dormitoris (3 en total)

al final surten uns 140m2