7 agost 2007
sobrado dos monxes-santiago
total 853km (avui 62,5)
temps: 3:17
mitjana: 19km/h
queda: 0
amb els nervis de l'últim dia hem sortit més d'hora que de costum 7:30 i tenint en compte que el dia ja era més fred que els anteriors, ens ha fet falta tota la roba d'abric disponible. el sol s'agraia però per la posició ens ha donat la impressió que anàvem en la direcció equivocada.
entre fred i fletxes hem enllaçat amb el camí francès després de fer una variant per enllaçar el més aprop de santiago possible, malgrat tot, com que era molt d'hora tampoc hem trobat tanta, tanta gent tot i que hi havia molt més que al camí del nord.
parada a esmorzar i a encarar els darrers 10km i aquí sí que ens hem trobat molt trànsit, els cilcistes que ens trobàvem els hem avançat amb bastanta facilitat, en plan sobrat...!
l'arribada a santiago és tal com la imagines. pensava, però que l'arribada a la plaça de l'obradoiro seria més emocionant i ha estat, en certa manera, decepcionant. suposo que en aquest aspecte de via crucis, tensió, paciència... curteix molt el pfc, la sensació d'arribar ha estat semblant però en molt suau. 
l'anècdota del dia és que quan estàvem fent les fotos de rigor m'he adonat que m'ahvia deixat el camlback al bar de l'esmorzar, després d'intentar localitzar el bar, infructuosament, per telefon no hi ha hagut més remei que tornar (30km de propina). a mig camí però m'he trobat amb un grup de ciclistes que l'havien recollit i m'han estalviat 15km!
el millor d'aquests darrers 3 dies és que hem anata companyats d'una parella de pamplona al que s'hi ha afegit un tercer l'ultim dia amb els que hem pogut fer un sopar de conmemoració del viatge! 
i ara a esperar fins divendres, dia de tornada, i és que amb el ritme que hem portat ens hem avançat una dia i ara ens hem de buscar activitats fins llavors (diga-li mariscada...)
sobrado dos monxes-santiago
total 853km (avui 62,5)
temps: 3:17
mitjana: 19km/h
queda: 0
amb els nervis de l'últim dia hem sortit més d'hora que de costum 7:30 i tenint en compte que el dia ja era més fred que els anteriors, ens ha fet falta tota la roba d'abric disponible. el sol s'agraia però per la posició ens ha donat la impressió que anàvem en la direcció equivocada.
entre fred i fletxes hem enllaçat amb el camí francès després de fer una variant per enllaçar el més aprop de santiago possible, malgrat tot, com que era molt d'hora tampoc hem trobat tanta, tanta gent tot i que hi havia molt més que al camí del nord.
parada a esmorzar i a encarar els darrers 10km i aquí sí que ens hem trobat molt trànsit, els cilcistes que ens trobàvem els hem avançat amb bastanta facilitat, en plan sobrat...!
l'arribada a santiago és tal com la imagines. pensava, però que l'arribada a la plaça de l'obradoiro seria més emocionant i ha estat, en certa manera, decepcionant. suposo que en aquest aspecte de via crucis, tensió, paciència... curteix molt el pfc, la sensació d'arribar ha estat semblant però en molt suau. l'anècdota del dia és que quan estàvem fent les fotos de rigor m'he adonat que m'ahvia deixat el camlback al bar de l'esmorzar, després d'intentar localitzar el bar, infructuosament, per telefon no hi ha hagut més remei que tornar (30km de propina). a mig camí però m'he trobat amb un grup de ciclistes que l'havien recollit i m'han estalviat 15km!el millor d'aquests darrers 3 dies és que hem anata companyats d'una parella de pamplona al que s'hi ha afegit un tercer l'ultim dia amb els que hem pogut fer un sopar de conmemoració del viatge! i ara a esperar fins divendres, dia de tornada, i és que amb el ritme que hem portat ens hem avançat una dia i ara ens hem de buscar activitats fins llavors (diga-li mariscada...)
a mi, però se m'ha fet molt dura, de fet he patit molt entre el km20 i el 40 per culpa del que sembla un trencament muscular o algo per l'estil que no tinc molt controlat, és com un calmant...
a part d'això, el recorregut continua millorant, a més ara tenim el nostre clan ciclista amb els que anem coincidint desde la temptativa de dormir a ribadeo. 
avui el pitjor és que la quantitat de gent que ens anem trobant va augmentantmolt i dóna la impressió de que anirà a més (molts grups, gent amb cotxes de suport, furgonetes...)
el més curiós és que sobrado és un poble molt petit però que té 2 edificis molt moderns que contrasten amb la resta i a més un està publicat a tectónica. 
demà suposo que aguantarem, total pel que queda...!
passat ribadeo tot era per camins i amb una boira que li donava a tot un aire de misteri. hem seguit les indicacions d'un pagès gallec que ens ha estalviat un port de muntanya. després un bon esmorzar a mondoñedo per agafar forces pel que se'ns venia a sobre. llavors ha començat la part forta de l'etapa: un port de muntanya amb una pujada molt forta per camí de pedres inclosa, d'aquelles de les que caminant vas més ràpid que en bici...
exhaustos per l'esforç, un sol asfixiant i els km hem arribat a dalt de tot. després les dificultats eren més suportables: baixar fina a un rierol i tornar a pujar (fins a 3 vegades); això i els dolors per fatiga que cada dia van a més, cada dia hi ha més parts dels genolls que demanen clemència...
hem notat l'esforç d'ahir i malgrat que sabíem que era una etapa amb constants pujades i baixades, se'ns ha atragantat més del compte. de manera que després d'entrar i passar gijón, veure que avilés no valia gran cosa, hem optat per acabar per la via ràpida i agafar carretera i acabar el patiment quan abans millor. 
la carretera s'ha fet dura i perillosa, però ràpida (hem recuperat la mitjana que havíem perdut al començament). la única parada ha estat per dinar a muros de nalón: una safata sencera de macarrons, just després en ruta de nou i en 1 horeta hem arribat a l'alberg.
continua la tònica, l'etapa ha estat més llarga del que havíem planejat. en principi havíem de fer uns 95km, però hem donat un cert rodeo i se'ns ha allargat fins als 110km (i després la propina habitual)
la primera aturada ha estat a llanes, un poble amb encant pescador enlloc de la massificació turística cantàbrica. això també passa a ribadesella tot i que hi ha molta més gent.
després de dinar hem decidit seguir les senyals del camí enlloc de buscar la ruta que més ens convenia, de manera que hem pogut descobrir zones costeres que donen la impressió d'estar per descobrir, amb 4 cases i sense serveis. 
total hem acabat fent 120km (record personal absolut, és el doble que el màxim que havia fet abans del camino). les etapes a partir d'avui, però baixen a entre 85 i 60km... en teoria!
al matí hem arribat a témer que no arribaríem a l'objectiu de l'etapa (comillas), però com la resta de dies, hi hem arribat per dinar i després hem allargat uns 15km més, fins a san vicente de la barquera... això sí amb la panxa plena el que implica molta incomoditat...
segurament anirem a sopar amb un matrimoni suís d'una seixantena que ve desde suïssa en bici i amb els que ja vem coincidir ahir.
per la resta un trajecte bàsicament de carretera fins a castro urdiales, a vegades molt interessant, altres més industrial; bé, bàsicament industrial...
dinar justet a laredo i després cap a santoña en ferry. després més carretera fins a san miguel de meruelo on hem reprès les marques del camí: el millor del dia. hem entrat a una bonica vall amb cases molt disperses i molta vegetació i ramaderia. a l'alberg molta hospitalitat i poca gent...
pel que fa a les molèsties, van en augment però només apareixen al final del dia en forma de genolls carregats, espero no pagar l'esforç demà l'esforç d'avui!
