a les fotos encara no s'enten gran cosa, però ja s'intueix com anirà quedant.
de moment tot va força bé, tot i que amb una mica de retard, i que consti que no és per culpa de l'arquitecte!




l'arribada a santiago és tal com la imagines. pensava, però que l'arribada a la plaça de l'obradoiro seria més emocionant i ha estat, en certa manera, decepcionant. suposo que en aquest aspecte de via crucis, tensió, paciència... curteix molt el pfc, la sensació d'arribar ha estat semblant però en molt suau. 
l'anècdota del dia és que quan estàvem fent les fotos de rigor m'he adonat que m'ahvia deixat el camlback al bar de l'esmorzar, després d'intentar localitzar el bar, infructuosament, per telefon no hi ha hagut més remei que tornar (30km de propina). a mig camí però m'he trobat amb un grup de ciclistes que l'havien recollit i m'han estalviat 15km!
el millor d'aquests darrers 3 dies és que hem anata companyats d'una parella de pamplona al que s'hi ha afegit un tercer l'ultim dia amb els que hem pogut fer un sopar de conmemoració del viatge!
i ara a esperar fins divendres, dia de tornada, i és que amb el ritme que hem portat ens hem avançat una dia i ara ens hem de buscar activitats fins llavors (diga-li mariscada...)


a mi, però se m'ha fet molt dura, de fet he patit molt entre el km20 i el 40 per culpa del que sembla un trencament muscular o algo per l'estil que no tinc molt controlat, és com un calmant...
a part d'això, el recorregut continua millorant, a més ara tenim el nostre clan ciclista amb els que anem coincidint desde la temptativa de dormir a ribadeo.
avui el pitjor és que la quantitat de gent que ens anem trobant va augmentantmolt i dóna la impressió de que anirà a més (molts grups, gent amb cotxes de suport, furgonetes...)
el més curiós és que sobrado és un poble molt petit però que té 2 edificis molt moderns que contrasten amb la resta i a més un està publicat a tectónica.
demà suposo que aguantarem, total pel que queda...!
passat ribadeo tot era per camins i amb una boira que li donava a tot un aire de misteri. hem seguit les indicacions d'un pagès gallec que ens ha estalviat un port de muntanya. després un bon esmorzar a mondoñedo per agafar forces pel que se'ns venia a sobre. llavors ha començat la part forta de l'etapa: un port de muntanya amb una pujada molt forta per camí de pedres inclosa, d'aquelles de les que caminant vas més ràpid que en bici...
exhaustos per l'esforç, un sol asfixiant i els km hem arribat a dalt de tot. després les dificultats eren més suportables: baixar fina a un rierol i tornar a pujar (fins a 3 vegades); això i els dolors per fatiga que cada dia van a més, cada dia hi ha més parts dels genolls que demanen clemència...